Menu
Lectura del llibre d’Isaïes
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca».
Notem que és sempre Déu el qui parla…
A la primera meitat, parla DE qui anomena “el seu servidor”; a la segona meitat, parla AL “seu servidor”.
“perquè porti el dret a les nacions… porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins a haver-lo implantat a la terra…”
Afirmacions força contundents però afectuoses, amb voluntat d’alliberament i salvació. A més, per a tothom, adreçades a tota la humanitat…
“…per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca”.
En aquella època, en els calabossos no hi havia finestres i la llum no entrava… Qui en sortia, els seus ulls, acostumats a la fosca, retornaven a la llum del dia…
De qui parla Isaïes? Qui era aquest servidor? Correspon exactament a la definició del Messies que s’esperava a Israel.
Isaïes no ens precisa la seva identitat… I per tal de trobar la resposta, hem d’anar a la traducció de la Bíblia al grec, feta vers els 250 aC (la Bíblia dels Setanta) on hi trobem el nostre text:
“Aquí teniu el meu servent, Jacob, de qui he pres possessió, el meu estimat, Israel, en qui s’ha complagut la meva ànima”.
Ara podem comprendre millor la intenció del profeta quan, en el segle sisè aC, escriu el text que llegim avui; era un període especialment dramàtic de la història d’Israel: l’exili a Babilònia.
El poble d’Israel es veia condemnat a desaparèixer. I llavors el profeta Isaïes va consagrar totes les seves forces per encoratjar els seus compatriotes, fins al punt que anomenem a la seva obra “el llibre de la consolació d’Israel”.
Els ve a dir: Aguanteu, manteniu-vos! Déu encara us té en compte! El nucli que vosaltres formeu està cridat a ser el seu servidor privilegiat en la seva obra de salvació de la humanitat. La idea d’un Messies col·lectiu s’anava afirmant a poc a poc.
De qui parla Isaïes? Qui era aquest servidor? Correspon exactament a la definició del Messies que s’esperava a Israel. Isaïes no ens precisa la seva identitat…
El poble d’Israel es veia condemnat a desaparèixer. I llavors el profeta Isaïes va consagrar totes les seves forces per encoratjar els seus compatriotes…
Doneu al Senyor fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor,
honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,
adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,
ve el Senyor sobre les aigües torrencials.
La veu del senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa. R.
El Déu majestuós fa esclatar la tempesta
i al seu palau tot canta: Glòria!
El Senyor té el soli en les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre. R.
R. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do
de la pau.
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta.
La “veu del Senyor” és el tro, que sacseja amb energia totes les forces de la natura (vv. 3-9).
A la veu del Senyor, en aquesta teofania còsmica, hi respon la lloança litúrgica de tota la creació, expressada en una única paraula: “Glòria!” (v. 9)
Tenim en aquest salm un fragment literari admirable: la descripció d’una tempesta que envolta Palestina. Aquesta tempesta divina és simbòlica: “Javhè és el vencedor de les forces del mal que envolten Israel… Totes les nacions paganes del seu entorn, despullades i devastades per l’huracà diví deixen Israel en pau, per tal que pugui cantar la glòria de Déu en el temple.
La paraula “Senyor” apareix força vegades: recordem que és la traducció que en fem de YHVH, el nom de Déu revelat a Moisès al Sinaí.
També “la veu del Senyor” és força repetida: forma de dir que la Paraula de Déu és efectiva, poderosa; els ídols no parlen i no fan res…
“ve el Senyor sobre les aigües torrencials”… “El Senyor té el soli en les aigües diluvials”
No ens vénen al cap les imatges del pas del Mar Roig (Èxode, fugida d’Egipte…) o el diluvi universal?
Aquest cant el proposa l’Església el diumenge del “baptisme de Jesús”. “El cel s’obrí… Se sentí una veu… Ets el meu Fill”.
L’Evangeli, com una cosa ben normal, utilitza els esquemes culturals del poble on va ser proclamat per primera vegada…
Per a un jueu d’aquell temps, el “tro” era “la veu de Déu”.
La certesa de la victòria final de Déu. “El Senyor té el soli en les aigües diluvials, i seu el Senyor, rei per sempre”.
La imatge de la tempesta que estavella els cedres, que domina la força de les aigües, ens diu d’una manera eloqüent que Déu dirà efectivament l’última paraula contra totes les potències enemigues.
Jesucrist és aquest “Senyor de la glòria” cantat ja pel salmista.
Tenim en aquest salm un fragment literari admirable: la descripció d’una tempesta que envolta Palestina.
Aquesta tempesta divina és simbòlica…
L’Evangeli, com una cosa ben normal, utilitza els esquemes culturals del poble on va ser proclamat per primera vegada…
Per a un jueu d’aquell temps, el “tro” era “la veu de Déu”.
La imatge de la tempesta que estavella els cedres, que domina la força de les aigües, ens diu d’una manera eloqüent que Déu dirà efectivament l’última paraula contra totes les potències enemigues. Jesucrist és aquest
“Senyor de la glòria” cantat ja pel salmista.
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell».
Per comprendre aquest relat que llegim avui, crec que és millor llegir els paràgrafs que el precedeixen (qui és Corneli, per què es troben en Pere i ell…) en el capítol 10.
“Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé;”.
Corneli era un soldat romà, un pagà… Pere el “descobreix”…
“…com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant…”
I Pere els bateja:
“Qui pot privar de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres? Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist…”
“Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé;”. Corneli era un soldat romà, un pagà… Pere el “descobreix”…
I Pere els bateja: “Qui pot privar de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres? Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist…”
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc».
Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut».
Lluc vol de tal manera insistir en la humanitat de Jesús, que ell i només ell posa en el relat del Baptisme de Jesús una exhaustiva genealogia seva que acaba amb:
“… fill d’Adam, fill de Déu”.
I això vol dir que en el moment en què Lluc escriu el seu evangeli, els primers cristians havien descobert aquesta relació privilegiada de Jesús de Natzarè amb Déu: era el Fill de Déu en el veritable sentit del terme…
Vet ací que el Baptisme de Jesús, que va ser la seva primera manifestació pública, serà l’ocasió d’una veritable revelació sobre la seva persona.
Diu la llegenda que Lluc era pintor. Sembla que a Lluc li fa angúnia un Jesús fent cua a la vora del riu, confós amb qualsevol dels pecadors, enfangat a les aigües del Jordà brutes de tant pecat i de tanta tragèdia humana. El baptisme consagra la pertinença de Jesús al seu poble.
Pinta una “escena de revelació”: una Teofania.
Ho farà amb estil poètic i mític, el llenguatge més idoni per a explicar l’inexpressable…
“Mentre pregava”, diu el relat de Lluc, es dóna una autèntica Pentecosta.
Per què Jesús demana el Baptisme no essent pecador?
Una possible resposta: perquè vol ser solidari dels homes pecadors i participar del plantejament de tot el seu poble.
Una altra possible resposta: El veritable centre de gravetat del Baptisme no és el pecat: el Baptisme és una història d’amor… Nosaltres l’entenem en termes d’una purificació; en canvi, Déu parla d’amor filial i fraternal!
Jesús inicia la seva vida pública prenent el lloc dels pecadors.
La inicia amb l’anticipació de la creu.
Jesús de Natzaret se sabia i se sentia tan humà com els altres de la filera.
Jesús pren consciència que la seva missió, com a fill estimat de Déu, és la mateixa que expressa el profeta Isaïes. La seva missió és portar el dret a les nacions, amb energia, però amb respecte i delicadesa,
“sense trencar la canya que s’esberla, ni apagar la flama del ble que vacil·la, tot il·luminant els ulls que han quedat cecs, alliberant els encadenats de la presó i els qui viuen a la foscor del calabós”.
I Jesús va ser fidel a aquesta missió. Ens ho ha expressat el llibre dels Fets dels Apòstols en
paraules de Pere: Jesús
”va passar per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable”.
La veu del cel:
“Tu ets el meu fill, el meu estimat”
és una referència anticipada de la resurrecció.
En el Baptisme de Jesús, la cosa més característica no és allò que rep de Joan (un baptisme d’aigua) sinó allò que rep directament de Déu (L’Esperit Sant).
I tant Marc com Mateu i Lluc utilitzen aquesta frase:
“Mentre pregava, s’obrí el cel…”
Un esdeveniment decisiu!
“Oh, si esquincessis el cel i baixessis! Al teu davant es fondrien les muntanyes! Series com un foc que encén la garriga o que fa bullir l’aigua“ (Is 63,19-64,1).
La comunicació entre el cel i la terra s’ha restablert.
En l’imaginari popular, Déu habita al cel. Entre Déu i nosaltres hi ha la volta del cel que separa el nostre món del món de Déu. Doncs, això s’ha acabat. El cel s’ha esquinçat i desapareix la divisió entre l’àmbit de Déu i el nostre…
El cel s’ha esquinçat i la vida-força de Déu (l’Esperit Sant) davalla sobre un home. Des d’ara, aquest home ja no serà només fill de l’home sinó també fill de Déu.
Uns anys més tard, el vel del temple de Jerusalem, aquell vel que per als jueus simbolitzava el firmament car separava el lloc on s’estava el poble i el lloc de Déu, també es van esquinçar en el moment de la mort del Crist a la creu…
“i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom…”
Els quatre evangelistes tornen a coincidir quan citen aquesta manifestació de l’Esperit en forma de colom, símbol de la fragilitat i la dolçor.
A l’Antic Testament, Noè deixa anar un colom per saber si el gran diluvi havia finit i la vida podia continuar; en el llibre Càntic dels Càntics, l’enamorat menciona la seva estimada com “la colometa” (recordem que, per als jueus, aquest llibre canta la declaració d’amor de Déu a la humanitat).
Els coloms són ocells, perquè volen “pel cel”; però són ocells domèstics: viuen als colomars de les nostres cases. Volen pels cels però viuen amb nosaltres.
L’Esperit Sant és la força mateixa de Déu quan es manifesta creador.
“Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”.
El Baptisme de Jesús és la primera manifestació de la Trinitat.
…aquesta relació privilegiada de Jesús de Natzaret amb Déu: era el Fill de Déu en el veritable sentit del terme…
Diu la llegenda que Lluc era pintor: Pinta una “escena de revelació”: una Teofania. I ho farà amb estil poètic i mític, el llenguatge més idoni per a explicar l’inexpressable…
Jesús inicia la seva vida pública prenent el lloc dels pecadors. La inicia amb l’anticipació de la creu.
Jesús de Natzaret se sabia i se sentia tan humà com els altres de la filera.
En el Baptisme de Jesús, la cosa més característica no és allò que rep de Joan (un baptisme d’aigua) sinó allò que rep directament de Déu (L’Esperit Sant).
Els quatre evangelistes tornen a coincidir quan citen aquesta manifestació de l’Esperit en forma de colom, símbol de la fragilitat i la dolçor.
El Baptisme de Jesús és la primera manifestació de la Trinitat.
1 «Aquí teniu el meu servent, * que jo sostinc,
el meu elegit, en qui s’ha complagut la meva
ànima. *
He posat damunt d’ell el meu Esperit
perquè porti la justícia a les nacions. *
2 No crida ni alça la veu,
no la fa sentir pels carrers.
3 No trenca la canya esquerdada
ni apaga el ble que vacil·la. *
Porta la justícia amb fermesa,
4 sense vacil·lar ni doblegar-se,
fins que l’haurà implantada a la terra;
i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les
seves decisions.»
5 Això et fa saber Déu, el Senyor,
que ha creat el cel i l’ha desplegat, *
que ha esplanat la terra perquè hi germinin les
llavors,
que dóna l’alè als pobles que hi viuen,
la respiració als qui la recorren:
6 «Jo, el Senyor, t’he cridat amb benvolença,
t’he pres per la mà i t’he format, *
perquè siguis aliança dels pobles, *
llum de les nacions. *
7 Els cecs recobraran la vista,
els captius sortiran de la presó,
deixaran el calabós els qui vivien a la fosca. *
8 »Jo sóc “el Senyor”, aquest és el meu nom. *
No cedeixo a ningú la meva glòria,
no cedeixo als ídols el meu honor.
9 S’han complert les primeres prediccions,
i ara n’anuncio de noves;
us les faig saber
abans que despuntin.» *
10 Canteu al Senyor un càntic nou, *
lloeu-lo d’un cap a l’altre de la terra,
els qui solqueu el mar i tot allò que hi viu,
les illes amb els seus habitants.
11 Que exultin el desert i els seus poblats,
i els closos on habita Quedar; *
que cridin de goig els habitants de Sela *
i aclamin des del cim de les muntanyes.
12 Que donin glòria al Senyor
i facin sentir lluny, a les illes, la seva lloança. *
13 El Senyor surt al combat com un heroi,
enardit com un guerrer indomtable.
Llança fort el crit de guerra
i afronta amb valentia l’enemic. *
14 «He callat durant molt de temps,
no deia res, em contenia;
però ara, com la dona quan infanta,
crido, esbufego i panteixo.
15 Abrusaré muntanyes i turons,
en ressecaré tota l’herba,
convertiré els rius en terra ferma
i eixugaré els estanys.
16 Conduiré els cecs per camins que no sabien,
els guiaré per rutes desconegudes.
Al seu davant canviaré en llum les tenebres,
i el terreny escabrós en una plana.
Aquesta és la meva promesa;
la mantinc i la compliré.
17 Tornen enrere, coberts de vergonya,
els qui es fiaven dels ídols
i deien a unes estàtues:
“Vosaltres sou els nostres déus!”» *
18 «Sords, escolteu!
Mireu, cecs, i vegeu-hi! *
19 Qui és cec, sinó el meu servent?
Qui és sord, com l’herald que jo envio?
És veritat: ¿qui és cec sinó el qui estava predestinat,
cec com el servent del Senyor? *
20 Has vist moltes coses però no les recordes;
hi senties bé però no escoltaves. *
21 El Senyor, que és bo, s’havia complagut
a fer gran i gloriós el seu designi.
22 Però vet aquí aquest poble capturat i convertit en botí.
Tots han estat caçats a les coves
i entaforats en calabossos.
Els han capturat i ningú no els allibera,
són botí que ningú no reclama.
23 Qui de vosaltres vol sentir-ho?
Qui vol entendre el que jo havia predit?
24 Qui convertia els de Jacob en despulles,
els d’Israel, en captura?»
¿No era el Senyor, contra qui havíem pecat
negant-nos a seguir els seus camins
i a fer cas del seu voler?
25 Per això ell ha abocat sobre el seu poble
l’ardor del seu enuig, una guerra violenta,
que l’ha envoltat de flames.
Però el poble no ho ha volgut entendre;
la guerra s’abrandava dintre d’ell,
però ell no n’ha fet cas. *
Doneu al Senyor glòria i poder *
1 Salm. Del recull de David.
Doneu al Senyor, fills de Déu, *
doneu al Senyor glòria i poder.
2 Doneu al Senyor la glòria del seu nom.
Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.
3 La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües:
el Déu majestuós fa esclatar la tempesta,
ve el Senyor sobre les aigües de l’espai. *
4 La veu del Senyor és potent,
a veu del Senyor és majestuosa.
5 La veu del Senyor * estavella els cedres,
estavella el Senyor els cedres del Líban. *
6 Fa saltar el Líban com un vedell,
i el Sirion, * com la cria dels braus. *
7 La veu del Senyor fa espurnejar flames de foc,
8 la veu del Senyor arremolina el desert,
arremolina el Senyor el desert de Cadeix. *
9 La veu del Senyor arremolina l’alzinar *
i escorça les boscúries.
I al seu palau tot canta: «Glòria!»
10 El Senyor té el soli dalt les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre.
11 Que el Senyor faci poderós el seu poble, *
que el Senyor beneeixi el seu poble amb la pau.
1 Hi havia a Cesarea * un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; * 2 era un home piadós, que creia en l’únic Déu * amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu * i pregava a Déu constantment. 3 Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, * va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava:
—Corneli!
4 Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué: —Què hi ha, Senyor?
L’àngel continuà: Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents. 5 Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere. 6 S’allotja a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici, que té la casa vora el mar.
7 Quan l’àngel que li parlava se n’hagué anat, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança, 8 els ho va explicar tot i els envià a Jafa.
9 L’endemà, cap al migdia, * mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. * 10 Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: 11 veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes. 12 Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells. * 13 Llavors una veu li va dir:
—Pere, aixeca’t. Mata i menja.
14 Pere contestà: —De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. *
15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada: —No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
16 Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel.
17 Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. 18 Trucaren i preguntaren:
—¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere?
19 Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant * li digué:
—Hi ha tres homes que et busquen. 20 Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo.
21 Pere baixà a trobar aquells homes i digué:
—Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut?
22 Ells respongueren:
—El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, * molt apreciat per tots els jueus, * ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs.
23 Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa.
24 El dia següent van arribar a Cesarea, * on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava. 25 Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. * 26 Pere el va fer aixecar dient-li:
—Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu. *
27 Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida. 28 Els digué:
—Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú. * 29 Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar.
30 Corneli respongué:
—Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, * es presentà davant meu un home amb vestits resplendents * 31 i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines. 32 Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.” 33 Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos. *
34 Llavors Pere prengué la paraula i digué: *
—Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, * 35 sinó que es complau en els qui creuen en ell * i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. 36 Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau * que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots. * 37 Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan. * 38 Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant * i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, * perquè Déu era amb ell. * 39 Nosaltres som testimonis * de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, * 40 però Déu el ressuscità * el tercer dia * i li concedí que s’aparegués, 41 no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d’abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d’entre els morts. * 42 Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l’ha constituït jutge de vius i de morts. *
43 Tots els profetes donen testimoni * a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats * gràcies al seu nom. *
44 Pere parlava encara, quan l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. 45 Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere * van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. * 46 Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. * Llavors Pere digué:
47 —Qui pot privar de l’aigua del baptisme * aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres? *
48 Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.
1 Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2 dient:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel * és a prop. *
3 De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:
És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes. *
4 Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; * el seu aliment eren llagostes i mel boscana. * 5 Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6 confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. *
7 Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus * hi anaven perquè els bategés, els va dir:
—Cria d’escurçons! * Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta? * 8 Doneu els fruits que demana la conversió, 9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; * us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. 10 Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. * 11 Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant * i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; * arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga. *
13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14
Però Joan s’hi oposava, dient:
—Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!
15 Jesús li respongué:
—Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. *
Aleshores Joan el deixà fer.
16 Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, * i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom * i venia damunt d’ell. 17 I una veu digué des del cel:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. *
