Menu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra».
Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren:
«Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel».
“i els parlava del Regne de Déu”.
Més que parlar d’ell mateix, sovint, Jesús els parlava del Regne de Déu.
“Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?”
No havien entès de quin Regne parlava Jesús… ells tenien al cap la idea d’un reialme humà…
I què en podem dir d’aquest Regne?:
no és una entitat territorial
no és una institució
els qui hi pertanyen no es coneixen entre si: l’àmbit de creure, confiar i estimar és molt íntim i reservat de cadascú…
podem dir-ne que és una manera que té Déu de regnar, una manera de fer conèixer els seus designis;
conté un element de misteri…
“…d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant”.
“… quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra”.
El baptisme no és només purificació dels pecats i participació en la mort sacrificial de Crist, sinó que també és il·luminació, acollida de l’Esperit del Ressuscitat.
A la segona lectura, Pau ens parla de “la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients…”
La festa de l’Ascensió, igual que la Pentecosta, no es basa en un relat evangèlic sinó en un relat dels Actes dels Apòstols. Només Lluc fa aquesta escenificació. La posa a l’inici dels Actes dels Apòstols, però ja hi fa referència al final de l’Evangeli.
Escenificant la “vida ressuscitada” de Jesús com una ascensió al cel, Lluc l’enriqueix amb una gran quantitat de detalls ben significatius: el fet de “pujar” al cel, que és el “lloc de Déu” en el llenguatge popular; el “núvol” que el fa invisible als ulls dels deixebles; els “dos personatges” vestits de blanc, representant Moisès i Elies, i que “s‘interposen” entre Jesús i els deixebles; la promesa que “tornarà de la mateixa manera que l’han vist pujar al cel”…
El punt clau d’aquest relat és la notificació que Jesús tornarà de la mateixa manera que l’han vist pujar al cel. Es refereix a la vinguda de l’Esperit Sant, presentat ara com “l’Esperit de Jesús”.
Els deixebles acaben de veure que un núvol “agafava” Jesús i els el feia “invisible”. El núvol significa la presència de Déu; però també “tempesta”, “vent“, “força“, “esperit“,…
I és en forma de tempesta, vent, força i esperit… que els deixebles, dintre pocs dies (en la Pentecosta) i al llarg de tota la Història, l’aniran rebent; com abans l’havia rebut Maria, per engendrar el Fill de l’Altíssim, i com el va rebre Jesús mateix, en el baptisme, per ser constituït Messies (Lluc 3,22).
L’Ascensió de Jesús està en funció de la Pentecosta i és un llenguatge per expressar experiències importants i profundes de la vida humana, i no l’hem d’entendre com la descripció d’un fet objectiu.
“Amunt” i “avall” són llenguatges per expressar vivències humanes.
Sentim la nostra vida posada en l’espai i en el temps.
“Espai” i “temps” no tenen realitat en si mateixos; són idees que ens ajuden a situar-nos, mesurant i expressant la nostra relació amb allò que ens envolta; tenen tanta força significativa com força tenen com a llenguatge simbòlic.
Dissortadament ha passat sovint que ens hem quedat amb l’escenificació, sense atendre a allò que se’ns vol dir, com aquells que, quan algú amb el dit assenyala les estrelles, es queden mirant el dit.
“Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel?”
És com si Jesús digués als seus deixebles: ”M’allunyo de vosaltres com a Mestre i Senyor; i tornaré com a Llum i Força”.
I què en podem dir d’aquest Regne?: no és una entitat territorial no és una institució els qui hi pertanyen no es coneixen entre si: l’àmbit de creure, confiar i estimar és molt íntim i reservat de cadascú…
podem dir-ne que és una manera que té Déu de regnar, una manera de fer conèixer els seus designis; conté un element de misteri…
El punt clau d’aquest relat és la notificació que Jesús tornarà de la mateixa manera que l’han vist pujar al cel.
Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,
canteu al nostre rei. R.
Que és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat. R.
R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns
puja el Senyor. O bé: Al·leluia.
El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv. 3,7-9) manifestada victoriosament quan ell lliurà la Terra promesa en herència al seu poble (vv. 4-5).
En la vibrant aclamació del verset: “Déu puja enmig d’aclamacions,”
es percep l’eco d’una litúrgia d’entronització de l’Arca de l’Aliança en el santuari de Sió.
Quan s’anà perdent el record d’aquesta festa, el salm s’aplicà al triomf final de Déu i a la implantació definitiva del seu Regne.
Un dels dies de la “festa dels Tabernacles”, Jerusalem festejava el “seu rei” Déu. Se sortia de la part baixa, de la font de Sió en el fons de la vall del Cedró. Després, la processó pujava, s’“elevava” fins al turó de Sió dominat pel temple.
La cerimònia no donava la reialesa a Déu. Perquè Jahvè és Déu des de sempre. Però sí que actualitzava aquesta reialesa, ja que, per la celebració mateixa, Déu regnava, de fet, sobre aquest poble
Era un anunci profètic! Allò que mai no s’havia realitzat humanament, arribà a ser realitat misteriosa amb Jesucrist.
El verb “Déu s’eleva”, Déu puja, present en el cor d’aquest salm, esperava la seva plena realització.
L’Església “cristifica” els salms i assumeix tota la revelació antiga que queda il·luminada pel fulgor de la resurrecció. Des del començament, va prendre aquest verb “pujar” per aplicar-lo a l’Ascensió de Jesús ressuscitat a la glòria del Pare.
Més enllà de la paraula, és “la reialesa universal de Déu” el que volia celebrar aquest salm, i que també es canta en la festa de l’Ascensió.
L’Ascensió, alegria de la humanitat que es veu “coronada” en un dels seus. Sí, el triomf reial de Déu és també el triomf ple d’un home “nascut de dona” (Ga 4,4)
L’Església “cristifica” els salms i assumeix tota la revelació antiga que queda il·luminada pel fulgor de la resurrecció.
Des del començament, va prendre aquest verb “pujar” per aplicar-lo a l’Ascensió de Jesús ressuscitat a la glòria del Pare.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dona entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el feu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.
“Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts,…”
Es tracta d’una sobirania que no situa ningú per sobre dels altres sinó que “manifesta la plenitud a què tots estem cridats. Ell (Jesús) que té en totes les coses la seva plenitud”.
Evidentment, la resposta adequada a una bona notícia és creure-la i deixar-se inundar per l’optimisme i per l’alegria del seu contingut.
Jesús, “l’home pels altres“, ressuscita i “puja al cel” per convertir-se en “esperit” que serà vessat sobre tots aquells que tinguin el cor obert.
Jesús, “l’home pels altres“, ressuscita i “puja al cel” per convertir-se en “esperit” que serà vessat sobre tots aquells que tinguin el cor obert.
Acaba l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».
Celebrem avui l’Ascensió de Nostre Senyor Jesucrist, set diumenges després de la Pasqua.
L’ensenyament del Ressuscitat ha arribat a la seva plenitud.
Jesús confià la seva missió als seus apòstols i, com una onada en el mar del temps, arriba la seva confiança a la platja del nostre present.
El Cos de Crist que es lliura a l’eucaristia es dissol en nosaltres perquè esdevinguem ara el seu cos.
Després de l’”aneu-vos-en en pau” serem el tabernacle que trepitja el carrer, té cura de la família, s’esmerça a la feina i albira el dia en què tots serem el cos del Cap.
Nosaltres serem les seves paraules, les seves mans, la seva mirada i el seu gest.
El llenguatge de l’Ascensió és exclusiu de Lluc, i el fa servir tant al final del seu Evangeli com al començament del seu segon llibre, anomenat Fets dels Apòstols, o també simplement Actes.
Aquest retorn de Jesús es refereix a la “vinguda” de l’Esperit Sant (que és l’Esperit de Jesús) “d’aquí a pocs dies” (Pentecosta).
En realitat, aquesta vinguda de Jesús com a Esperit coincideix amb la presència de Jesús de què ens parla l’evangeli de Mateu.
“…se n’anaren cap a Galilea,” “Galilea” també incorpora un altre significat: tornar al començament. Els deixebles han acompanyat Jesús fins a Jerusalem, però en el moment decisiu l’han abandonat.
No han entès la mort-resurrecció de Jesús a Jerusalem. Per això, a Jerusalem, només les “dones” han vist Jesús. Elles sí que hi eren, tant al Calvari com al Sepulcre (Mateu 28,9).
“…a la muntanya que Jesús els havia indicat…”
La “muntanya” és l’àmbit de Déu que s’acosta.
Al començament de l’Evangeli, després de presentar-nos la Genealogia de Jesús, ens parla del naixement d’un nen que tindrà per nom “Emmanuel”, que vol dir Déu amb nosaltres (Mateu 1,23).
I ara, al final de tot, són les mateixes paraules de Jesús que ens diuen: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
“Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
“Batejar” significa immergir en l’aigua. En realitat aquesta acció té dos moments: entrar en l’aigua i sortir-ne. Entrem bruts, i en sortim nets; ens immergim cansats, i en sortim refets; entrem subjectes a Satanàs i en sortim en comunió amb el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.
El llenguatge de l’Ascensió és exclusiu de Lluc, i el fa servir tant al final del seu Evangeli com al començament del seu segon llibre, anomenat Fets dels Apòstols, o també simplement Actes.
Aquest retorn de Jesús es refereix a la “vinguda” de l’Esperit Sant (que és l’Esperit de Jesús) “d’aquí a pocs dies” (Pentecosta).
Al començament de l’Evangeli… ens parla del naixement d’un nen que tindrà per nom “Emmanuel”, que vol dir Déu amb nosaltres (Mateu 1,23).
I ara, al final de tot, són les mateixes paraules de Jesús que ens diuen: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
“Batejar” significa immergir en l’aigua…. Entrem bruts, i en sortim nets; ens immergim cansats, i en sortim refets; entrem subjectes a Satanàs i en sortim en comunió amb el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.
1 En el meu primer llibre * he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l’Esperit Sant. *
3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se’ls va aparèixer * i els parlava del Regne de Déu. * 4 Un dia, mentre menjava amb ells, * els donà aquesta ordre:
—No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès * i que us vaig anunciar: 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant. *
6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
—Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d’Israel? *
7 Ell els contestà:
—No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. * 8 Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus * a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra. *
9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol * se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. * 10 Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs * 11 i els digueren:
—Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava. *
12 Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem * des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. * 13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, * i Judes, fill de Jaume. * 14 Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, * juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell. *
15 Un d’aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, * que eren unes cent vint persones, i els digué:
16 —Germans, calia que es complís allò que l’Esperit Sant havia anunciat en l’Escriptura per boca de David referent a Judes, l’home que va guiar els qui agafaren Jesús. * 17 Era un que pertanyia al nostre grup i havia estat designat per a participar d’aquest mateix ministeri. 18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s’escamparen les seves entranyes. 19 Tots els habitants de Jerusalem van conèixer el fet i van anomenar aquell camp, en la seva llengua, Hacèldama, que vol dir “camp de sang”. *
20 »Ara bé, en el llibre dels Salms hi ha escrit: Que la seva propietat sigui devastada i no hi hagi ningú que l’habiti. * Però també: Que un altre ocupi el seu càrrec. * 21-22 Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, * un d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, * des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d’enmig nostre cap al cel.
23 En van proposar dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, * i Maties. 24 Llavors pregaren així: *
«Senyor, tu coneixes el cor de tots; * fes-nos veure quin d’aquests dos has escollit 25 per a ocupar el lloc d’aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se’n al lloc que li corresponia.»
26 Ho van fer a sorts, i la sort recaigué sobre Maties, que fou agregat als onze apòstols.
Aplaudiu, tots els pobles del món *
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. * Salm.
2 Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb crits de joia. *
3 El Senyor és l’Altíssim, el temible, *
el gran rei de tota la terra. *
4 Sotmet els pobles al nostre govern,
posa nacions als nostres peus;
5 l’heretat que ell escull per a nosaltres *
és la glòria de Jacob, el seu estimat. Pausa *
6 Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
7 Canteu a Déu, canteu-li. *
Canteu al nostre rei, canteu-li.
8 Déu és rei de tot el món: *
canteu a Déu un himne.
9 Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat. *
10 Els prínceps dels pobles s’apleguen:
és el poble del Déu d’Abraham. *
Perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d’ell, que és sobirà de tots. *
1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, * al poble sant que viu a Efes * i que és fidel a Jesucrist. 2 Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. *
3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist *
amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.
4 Ens escollí en ell abans de crear el món, *
perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. *
Per amor 5 ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, *
segons la seva benèvola decisió,
6 a lloança i glòria de la gràcia
que ens ha concedit en el seu Estimat. *
7 En ell, per la seva sang,
hem obtingut la redempció,
el perdó dels nostres pecats.
La riquesa de la gràcia de Déu *
8 s’ha desbordat en nosaltres.
Ell ens ha omplert de tota saviesa i intel·ligència.
9 Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi,
la decisió benèvola que havia pres *
10 per executar-la en la plenitud dels temps: *
recapitular en el Crist * totes les coses,
tant les del cel com les de la terra.
11 En Crist hem rebut la nostra part en l’herència;
ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho
duu a terme
d’acord amb la decisió de la seva voluntat. *
12 Volia que fóssim lloança de la seva glòria,
nosaltres que des del principi tenim posada en
Crist la nostra esperança. *
13 En ell, vosaltres vau escoltar la paraula de la
veritat,
l’evangeli que us salva. *
En ell heu cregut
i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant
promès.
14 I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu
ens té reservada, *
quan ens redimirà com a possessió seva,
a lloança de la seva glòria.
15 També jo, d’ençà que m’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, * 16 no em canso de donar gràcies per vosaltres i de tenir-vos presents en les meves pregàries.
* 17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè el conegueu de veritat. * 18 Li demano que il·lumini els ulls del vostre cor * perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dóna entre els sants, * 19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç 20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els morts * i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, * 21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, * i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. * 22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, * i a ell, l’ha posat al capdamunt de tot * com a cap de l’Església, 23 que és el seu cos, la plenitud d’aquell * qui omple totes les coses. *
1 Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, * Maria Magdalena i l’altra Maria * anaren a veure el sepulcre. * 2 Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: * un àngel del Senyor * va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. 3 Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. * 4 De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. 5 L’àngel digué a les dones:
—No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. 6 No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. 7 Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” * Aquest és el missatge que us havia de donar. *
8 Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar l’anunci als deixebles. *
9 Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué:
—Déu vos guard.
Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. 10 Jesús els diu:
—No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans * que vagin a Galilea. Allà em veuran.
11 Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. 12 Llavors, els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d’oferir molts diners als soldats, 13 tot donant-los aquesta consigna:
—Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. 14 I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils.
15 Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda.
I aquesta versió dels fets s’ha escampat entre els jueus fins al dia d’avui. *
16 Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. * 17 En veure’l, el van adorar; * abans, però, havien dubtat. * 18 Jesús s’acostà i els va dir:
—He rebut plena autoritat al cel i a la terra. * 19 Aneu, doncs, a tots els pobles * i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant * 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres * dia rere dia fins a la fi del món. *
