Menu
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques que t’han precedit, des del dia que Déu creà l’home sobre la terra; investiga d’un cap a l’altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s’ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d’enmig del foc, com tu l’has escoltada, i hagi continuat amb vida; si mai s’ha sentit dir que cap déu hagi intentat anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d’un altre, combatent contra l’opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls. Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre».
A l’època del Deuteronomi i durant tot l’Antic Testament, el primer objectiu era alliberar el poble del politeisme; tinguem en compte que els pobles de l’Orient Mitjà, els seus veïns, eren politeistes…
En aquest context, era impossible per l’home d’entendre el doble missatge; Déu és Un en Tres Persones…
Així doncs, la primera etapa de la pedagogia de Déu, l’objectiu de l’Antic Testament, va ser de revelar-se com el Déu Únic; la segona etapa serà l’objectiu del Nou Testament: aquest Déu U no és solitari sinó que està en comunió d’amor entre tres Persones.
Anem al text que llegim avui:
“Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre;
No hi ha déus a dalt del cel ni aquí baix a la terra…
“ …investiga d’un cap a l’altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s’ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d’enmig del foc, com tu l’has escoltada.”.
No hi trobem cap definició de Déu, però sí una llarga enumeració de les obres que Déu ha fet per la humanitat.
Hom imaginava un Déu poderós, que hom anomenava “Elohim”; però Déu s’ha revelat no com Elohim, el Déu poderós, sinó com el Senyor, el Déu de la Presència.
El famós nom de Déu, revelat a Moisès, de quatre lletres “YHVH”, que hom no pronuncia mai, expressa la Presència permanent de Déu al costat del seu poble, ahir, avui i demà.
El poble escollit, a poc a poc, anirà descobrint que ho ha estat, no en detriment dels altres, sinó al servei de tots els altres. Com ha dit André Chouraqui: “El poble de l’Aliança està destinat a esdevenir el futur instrument de l’Aliança dels pobles”.
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
La paraula del Senyor ha fet el cel,
amb l’alè de la boca ha creat l’estelada;
a una paraula seva, tot començà,
a una ordre d’ell, tot existí. R.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós. R.
R. Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit
per heretat.
Aquest salm 32 ja l’hem trobat força vegades…Si el llegim tot sencer, ens adonarem que és curull d’alegria!
Conté vint-i-dos versets, la mateixa quantitat que lletres té l’alfabet hebreu; un salm d’aquest tipus alfabètic, sempre el trobarem consagrat a l’Aliança que Déu va proposar al seu poble per anunciar el seu projecte al món i per realitzar-lo.
Manera simbòlica d’anunciar la perfecció del projecte de Déu, que ho és tot en la nostra vida, “de l’A a la Z”.
Ha calgut un llarg camí de Revelació perquè la humanitat descobreixi aquesta realitat: Déu és Amor. I que la terra (la Creació) n’és plena:
“…la terra és plena del seu amor”.
La qual cosa no vol dir pas que l’amor estigui arreu a la terra! Ni que la felicitat ni l’amor universal siguin trobadissos!
Una altra característica d’aquest salm és la importància que dóna a la Llei. L’única manera de respectar Déu és obeir els manaments; saben que aquests estan guiats només per l’amor. Aquest és el sentit de la professió de fe jueva:
“ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat (2Dt, 6, 4-9)
A primer cop d’ull, en aquests versets no trobem cap referència a la Trinitat: Ha calgut esperar la vinguda del Crist per comprendre que la Paraula de Déu, de la qual n’ha parlat tant aquest salm, és una Persona…
Sant Joan ens diu en el pròleg del seu evangeli:
“Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella” (Joan 1,1-3)
En els versets que llegim avui, hi trobem:
“La paraula del Senyor és sincera…”
El Déu inaccessible parla a l’home; parla per crear, parla per proposar la seva Aliança, parla per guiar el camí del seu poble, i amb ell, el de tota la humanitat, al llarg dels segles.
“es manté fidel en tot el que fa”
En l’home, la paraula i l’acció no són pas sempre coherents… Però en Déu, la seva paraula és acte. Recordem el Gènesi: “Déu digué:—Que existeixi la llum. I la llum va existir” (Gn 1,3).
“estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor”.
Tota la Creació té vocació d’esdevenir el lloc de l’amor, del dret i de la justícia. La Llei és la que educa a poc a poc aquest poble i promou el dret i la justícia tal com Déu les entén.
En tots els pobles del món, la llei està feta per garantir i desenvolupar els valors preponderants de la societat; la particularitat a Israel és que la Llei la va donar Déu mateix i per tant defensa els valors de Déu: l’amor, la llibertat, el respecte mutu, la solidaritat; els manaments tendeixen tots a educar el poble en aquest sentit.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!». Així l’Esperit s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.
A l’època de Pau, l’esclavatge formava part de la vida quotidiana. I això volia dir que en una llar, els fills i els esclaus convivien sota el mateix sostre.
L’obediència deguda al cap de família era igual pels fills i els esclaus… però era del tot diferent! Els esclaus obeïen per por a l’amo; als fills els movia a l’obediència la confiança en el pare.
Si, a la carta als romans, Pau s’interessa tant per aquest tema, és perquè hi veu una imatge de la nostra relació amb Déu. No creient que Déu és Pare, l’home es comporta no pas com a fill sinó com esclau: té por del seu amo i li veu tota mena de males intencions.
Queda clar que en el començament de la carta als romans, Pau té present el retrat d’Adam: Adam, és una manera de ser home que consisteix justament a malfiar-se de Déu, sospitar de Déu… Així doncs, Adam desobeeix la llei de Déu i després s’amaga quan Déu el crida: pensa que Déu es venjarà de la seva desobediència…
Més tard, de la mateixa manera, Caín no escoltarà Déu i matarà Abel. L’arrel de la desobediència, en el fons, és la manca de confiança.
Els rabins jueus tenen el costum de dir: “cadascú és Adam per a si mateix” Manera de dir que cadascú de nosaltres és esclau de la falsa idea que ens puguem fer de Déu. I aquest esclavatge és el pitjor de tots; hom l’anomena “original” perquè és a l’arrel dels nostres comportaments i engendra la infelicitat de la humanitat.
Així com diem: “menteix, menteix que alguna cosa en quedarà”, podríem dir: “sospita, sospita, que alguna cosa en quedarà”. Perquè, un cop la sospita ha estat instal·lada, ho desfigura tot…
En aquesta carta als cristians de Roma, en els primers capítols, Sant Pau ens pinta un quadre força trist; ens vénen ganes dir: pobra humanitat!
De fet, les notícies del món que sentim alguns dies, no són tampoc per tocar campanes!
Però Pau no es queda amb aquest balanç! Perquè ell sap que el món ha canviat per la vinguda, la mort i la Resurrecció del Crist…
Hem parlat del camí emprès per Adam; però també hi ha el camí oposat, l’altre camí, l’altra via, que és la del Crist.
El secret de Jesús és que està ple de l’Esperit Sant, habitat, conduït per aquest Esperit;
l’evangeli ho deixa ben clar.
“ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell”
No és que hi hagi un sofriment exigit per Déu, sinó que cal adoptar una actitud en les nostres proves i dificultats: ser amb el Crist, comportar-nos com ell, deixar-nos conduir, com ell, per l’Esperit…
Si actuem així, arribarem ”a ser glorificats amb ell”, com diu sant Pau…
Tota la història de la humanitat és la d’un llarg aprenentatge per passar de l’actitud de l’esclau (la d’Adam) a l’actitud de fill, la de Jesús-Crist.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’hi acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».
“els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat”.
Mateu ens situa el relat d’avui dalt d’una muntanya; i aquest lloc ens evoca tant el relat de la transfiguració de Jesús com el de les seves temptacions; en aquest, Jesús refusa de rebre el poder d’un altre que no sigui el seu Pare:
“Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: Et donaré tot això si et prosternes i m’adores. Li diu Jesús: Vés-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i l’assistien” (Mt 4,8-11).
En les Temptacions, Satanàs hi apareix com l’Amo del món que ofereix a Jesús el domini sobre totes les coses si es prosterna i l’adora. En canvi ara, a l’acabament de l’Evangeli, és Jesús qui es presenta com aquell a qui “Déu (no Satanàs) ha donat plena autoritat al cel i a la terra”.
I el situa a Galilea, “cruïlla de pagans”, la “Galilea de les nacions”: aquesta missió dels Apòstols concerneix “totes les nacions”, fins a la fi del món…
“Alguns, però, dubtaren”.
No sembla que aquests col·laboradors hagin assimilat les ensenyances de Jesús…
Follia, diran els savis, Saviesa de Déu respondrà sant Pau!
Però ells no estan pas sols; i això cal no oblidar-ho:
“Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra… Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
Nosaltres tampoc no ho estem de sols… I no ens hem de preocupar dels resultats: nosaltres hem de fer la feina, però és Ell qui té tot el poder…
Si la litúrgia ens proposa avui la lectura d’aquest final de l’Evangeli, és perquè s’hi esmenta explícitament la Trinitat: “…bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
Acabats els cicles de Nadal i de Pasqua, la litúrgia celebra avui la Festa de la Santíssima Trinitat com a resum i síntesi de tota l’obra de Jesús. Tota l’obra de Déu és trinitària.
Els humans tenim la tendència a imaginar-lo com un “Gran Home”. I un Gran Home sovint l’entenem com algú molt poderós, independent, únic en el seu poder. Doncs, bé: en Jesús descobrim que aquesta manera d’imaginar Déu és fortament equivocada. Si volem imaginar Déu, cal més aviat imaginar-lo com a “família”, i que ens invita a participar de la seva vida familiar.
Segons els Evangelis, Jesús és “l’home” en qui es fa plenament visible l’amor de Déu a la Humanitat.
Atès que cada un dels humans coneixem per experiència pròpia allò que és el “Poder” i allò que és “l’Amor”, potser podríem dir que, en la Trinitat, confessem que “Déu és Amor”, i no pas Poder (entès des de la nostra experiència de Poder).
No va ser fàcil als primers cristians trobar un llenguatge adequat per parlar de Déu-Pare, de Jesús-Fill i de l’Esperit Sant. Va haver-hi fortes discussions, divisions, excomunions i, fins i tot, baralles.
L’actual “Crec en un Déu” de la missa ens ve de l’any 451 (Concili de Calcedònia, ciutat al costat de Constantinoble, actualment Istanbul). El del Catecisme ens ve de l’any 325 (Concili de Nicea, també al costat de Constantinoble)
Des del Judaisme i l’Islam, el concepte de Déu-Trinitat és entès com un error i una infidelitat al Déu Únic.
Evidentment, la nostra fe en Déu inclou la confessió de la seva absoluta Unitat. “Pare, Fill i Esperit Sant” només pretén ser un llenguatge “suggerent” per expressar la presència de l’Únic Déu en les nostres vides.
Déu és U en tant que és tot i només Amor. Consegüentment, Déu és obertura, acollida, diàleg…
En Ell existeix un “Jo” i un “Tu”: el Fill que parla amb el Pare, i ambdós són U amb l’Esperit, el qual és “l’atmosfera” del donar i de l’estimar que fa d’Ells un únic Déu.
Aquest és el Déu cristià, el Déu que ens va mostrar Jesús, i és el Déu que Ell ens envia a anunciar a tots els pobles, a tots els nostres entorns amb la nostra paraula i amb el nostre testimoni de vida…
…la primera etapa de la pedagogia de Déu, l’objectiu de l’Antic Testament, va ser de revelar-se com el Déu Únic; la segona etapa serà l’objectiu del Nou Testament: aquest Déu U no és solitari sinó que està en comunió d’amor entre tres Persones.
Hom imaginava un Déu poderós, que hom anomenava “Elohim”; però Déu s’ha revelat no com Elohim, el Déu poderós, sinó com el Senyor, el Déu de la Presència.
Ha calgut un llarg camí de Revelació perquè la humanitat descobreixi aquesta realitat: Déu és Amor. I que la terra (la Creació) n’és plena:
“…la terra és plena del seu amor”.
La qual cosa no vol dir pas que l’amor estigui arreu a la terra! Ni que la felicitat ni l’amor universal siguin trobadissos!
En l’home, la paraula i l’acció no són pas sempre coherents… Però en Déu, la seva paraula és acte. Recordem el Gènesi: “Déu digué:—Que existeixi la llum. I la llum va existir” (Gn 1,3).
…a Israel la Llei la va donar Déu mateix i per tant defensa els valors de Déu: l’amor, la llibertat, el respecte mutu, la solidaritat; els manaments tendeixen tots a educar el poble en aquest sentit.
L’obediència deguda al cap de família era igual pels fills i els esclaus… però era del tot diferent! Els esclaus obeïen per por a l’amo; als fills els movia a l’obediència la confiança en el pare.
Si, a la carta als romans, Pau s’interessa tant per aquest tema, és perquè hi veu una imatge de la nostra relació amb Déu. No creient que Déu és Pare, l’home es comporta no pas com a fill sinó com esclau: té por del seu amo i li veu tota mena de males intencions.
…L’arrel de la desobediència, en el fons, és la manca de confiança.
Hem parlat del camí emprès per Adam; però també hi ha el camí oposat, l’altre camí, l’altra via, que és la del Crist.
El secret de Jesús és que està ple de l’Esperit Sant, habitat, conduït per aquest Esperit;
Mateu ens situa el relat d’avui dalt d’una muntanya; i aquest lloc ens evoca tant el relat de la transfiguració de Jesús com el de les seves temptacions…
En les Temptacions, Satanàs hi apareix com l’Amo del món que ofereix a Jesús el domini sobre totes les coses si es prosterna i l’adora. En canvi ara, a l’acabament de l’Evangeli, és Jesús qui es presenta com aquell a qui “Déu (no Satanàs) ha donat plena autoritat al cel i a la terra”.
Si la litúrgia ens proposa avui la lectura d’aquest final de l’Evangeli, és perquè s’hi esmenta explícitament la Trinitat: “…bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
Acabats els cicles de Nadal i de Pasqua, la litúrgia celebra avui la Festa de la Santíssima Trinitat com a resum i síntesi de tota l’obra de Jesús. Tota l’obra de Déu és trinitària.
Déu és U en tant que és tot i només Amor. Consegüentment, Déu és obertura, acollida, diàleg…
En Ell existeix un “Jo” i un “Tu”…Aquest és el Déu cristià, el Déu que ens va mostrar Jesús.
1»I ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que jo us ensenyo a complir. Així us mantindreu amb vida i entrareu a prendre possessió del país que us dóna el Senyor, Déu dels vostres pares. 2 No afegiu res als manaments que jo us dono, ni en tragueu res: guardeu tot allò que jo us prescric de part del Senyor, el vostre Déu. 3 Amb els vostres propis ulls heu vist el que el Senyor ha fet a Baal-Peor: ha exterminat del vostre poble tots aquells qui seguien el déu Baal de Peor.
4 Però vosaltres, tots els qui us heu mantingut fidels al Senyor, el vostre Déu, avui encara viviu. 5 Mireu: el Senyor, el meu Déu, m’ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu quan sereu al país on entrareu per prendre’n possessió. 6 Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: “Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!”
7»I realment, quina nació, per gran que sigui, té els seus déus tan a prop d’ella com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? 8 I quina nació, per gran que sigui, té uns decrets i unes prescripcions tan justos com els d’aquest codi de la Llei que avui us proposo?
9»Tanmateix, estigues atent i mira bé de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que durant tota la vida no se t’esborrin de la memòria: fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.
10»Recorda el dia que vas comparèixer davant el Senyor, el teu Déu, a l’Horeb. El Senyor m’havia dit: “Convoca’m el poble i els comunicaré els meus manaments. Així aprendran a reverenciar-me mentre visquin sobre la terra i ho ensenyaran als seus fills.” 11 Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d’espessa nuvolada. 12 El Senyor us va parlar des del mig del foc: vosaltres sentíeu una veu que parlava, però no vèieu cap figura; només sentíeu una veu. 13 Us va fer conèixer la seva aliança, us va manar que complíssiu els deu manaments que havia escrit sobre dues taules de pedra.
14 I a mi, el Senyor em va manar en aquella ocasió que us ensenyés els decrets i les prescripcions que heu de complir en el país on entrareu per prendre’n possessió.
15»I ara fixeu bé la vostra atenció: el dia que el Senyor us va parlar a l’Horeb, des del mig del foc, no vau veure cap figura. 16 No us pervertiu, doncs, fent-vos estàtues amb la figura de qualsevol ídol: imatges d’home o de dona, 17 imatges d’animals terrestres o d’ocells que volen pel cel, 18 imatges de bestioles que s’arrosseguen per terra o de peixos que viuen a les aigües d’aquí baix. 19 Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel. 20 A vosaltres, en canvi, el Senyor us ha pres i us ha fet sortir d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, perquè volia que fóssiu el seu poble, la seva possessió, com ja ho sou avui.
21»I, tanmateix, el Senyor es va irritar contra mi per culpa vostra i va jurar que jo no passaria el Jordà ni entraria en aquell fèrtil país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió. 22 Cert, jo moriré aquí, no passaré el Jordà; però vosaltres el travessareu i prendreu possessió d’aquell fèrtil país. 23 Guardeu-vos d’oblidar mai l’aliança que el Senyor, el vostre Déu, va fer amb vosaltres. No us fabriqueu cap estàtua amb la figura d’allò que el Senyor, el teu Déu, t’ha prohibit, 24 ja que el Senyor, el vostre Déu, és un foc que devora, és un Déu gelós.
25»Quan hauràs tingut fills i néts i haureu viscut anys i més anys en aquell país, si us pervertiu fabricant-vos qualsevol mena d’ídols, cosa que ofèn el Senyor i l’indigna, 26 jo prenc avui el cel i la terra com a testimonis contra vosaltres: no trigareu a desaparèixer del país que aneu a prendre en possessió, a l’altra banda del Jordà; no hi viureu gaires anys, sereu destruïts completament. 27 El Senyor us dispersarà entre els altres pobles, i en quedareu ben pocs enmig de les nacions on ell us haurà deportat. 28 Allà haureu de donar culte a déus fabricats per mans d’home, estàtues de fusta i de pedra, que no hi veuen ni hi senten, que no mengen ni oloren. 29 Llavors, allà mateix, cercaràs el Senyor, el teu Déu. I si el cerques amb tot el cor i amb tota l’ànima, el trobaràs. 30 Quan estaràs aclaparat, enmig de totes aquestes desgràcies, retornaràs finalment al Senyor, el teu Déu, i l’obeiràs. 31 El Senyor, el teu Déu, és un Déu misericordiós que no t’abandonarà ni et destruirà, ni s’oblidarà de l’aliança que va fer amb els teus pares.
32»Investiga el passat, les èpoques que t’han precedit, d’ençà que Déu va crear la humanitat sobre la terra. Demana d’un cap a l’altre del món, a veure si mai ha succeït un fet tan gran, si s’ha sentit mai res de semblant. 33 ¿Hi ha cap poble que hagi sentit la veu de Déu que li parlava des del mig del foc, com tu l’has sentida, i hagi continuat amb vida? 34 ¿O cap altre déu que hagi gosat arrencar un poble que vivia en poder d’un altre per fer-se’l seu? Vosaltres mateixos heu vist tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, senyals i prodigis, combatent amb mà forta i braç poderós, amb gestes esglaiadores. 35 El Senyor t’ha concedit de presenciar-ho perquè reconeguis que ell, i ningú més, és Déu. 36 Per instruir-te, t’ha fet sentir des del cel la seva veu, aquí a la terra t’ha fet contemplar el seu foc immens, i tu l’has escoltat quan et parlava des del mig del foc. 37 Ell estimava els teus pares, ha escollit els seus descendents i, mostrant la seva presència, t’ha fet sortir d’Egipte amb el seu poder irresistible. 38 Al teu pas desposseirà nacions més grans i poderoses que tu, per introduir-te al seu país i donar-te’l en possessió, tal com veieu avui. 39 Reconeix, doncs, avui, que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. 40 Observa els seus decrets i els seus manaments que avui et dono, perquè tu i els teus descendents sigueu feliços, i tingueu llarga vida en el país que el Senyor, el vostre Déu, us dóna per sempre.
41Llavors Moisès va escollir tres ciutats a l’est del Jordà 42 com a ciutats de refugi per al qui hagués mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat. En aquest cas podria refugiar-se en una d’aquestes ciutats i salvaria la vida. 43 Per a la tribu de Rubèn, la ciutat de Bèsser, a l’estepa, a la regió de l’altiplà; per a la tribu de Gad, Ramot, a Galaad; per a la tribu de Manassès, Golan, a la regió de Basan.
44 Aquesta és la Llei que Moisès va presentar als israelites: 45 les clàusules, els decrets i les prescripcions que els comunicà després de la sortida d’Egipte. 46 Es trobaven a l’est del Jordà, a la vall que hi ha prop de Betpeor, al territori de Sehon, el rei amorreu que residia a Heixbon, que va ser derrotat per Moisès i els israelites després de la sortida d’Egipte. 47 Van conquerir el seu territori i també el d’Og, rei de Basan: aquests dos reis amorreus regnaven a l’est del Jordà. 48 Els israelites ocuparen així la regió que anava des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, fins al mont Sirion, que és l’Hermon, 49 i tot l’Arabà, de la riba oriental del Jordà fins al Mar Mort, al peu dels vessants del mont Pisgà.
Justos, aclameu el Senyor *
1 Justos, aclameu el Senyor;
fareu bé de lloar-lo, homes rectes. *
2 Celebreu el Senyor amb la lira,
canteu-li amb l’arpa de deu cordes; *
3 dediqueu-li un càntic nou, *
toqueu acompanyant l’aclamació.
4 Perquè la paraula del Senyor és certa,
es manté fidel en tot el que fa.
5 Estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor. *
6 Amb la paraula el Senyor ha fet el cel, *
amb l’alè de la boca ha creat l’estelada.
7 Com dins un odre, recull l’aigua dels mars,
reté els oceans en el seu llit.
8 Que tota la terra veneri el Senyor,
que el temin els habitants del món. *
9 A una paraula seva, tot començà;
a una ordre d’ell, tot existí. *
10 El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles; *
11 però els plans del Senyor persisteixen, *
manté per sempre els propòsits del seu cor.
12 Feliç la nació que té el Senyor per Déu, *
el poble que ell ha escollit per heretat. *
13 El Senyor guaita des del cel,
observa un per un tots els homes. *
14 Des del lloc on resideix
es fixa en els qui poblen la terra;
15 ell, que ha modelat un per un tots els cors,
penetra totes les seves accions. *
16 No és un gran exèrcit el que salva els reis,
ni tenir molta força allibera el valent;
17 els cavalls no valen res per a guanyar una
victòria, la seva envestida no salva ningú. *
18 Els ulls del Senyor vetllen * els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
19 ell rescata de la mort la seva vida
i els retorna en temps de fam.
20 La nostra ànima es deleix pel Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix. *
21 És l’alegria del nostre cor,
i el seu sant nom ens dóna confiança.
22 Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en tu.
1 Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, * 2 perquè la llei de l’Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t’ha alliberat * de la llei del pecat i de la mort. * 3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: * enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, * Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana 4 perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. * 5 Els qui segueixen els desigs terrenals s’apassionen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’apassionen per les coses de l’Esperit. 6 Les passions terrenals porten a la mort, * mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau. 7 I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, * ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre. 8 Per això els qui viuen d’acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
9 Ara bé, vosaltres no viviu d’acord amb els desigs terrenals, sinó d’acord amb l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, * i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. * 10 Però si Crist està en vosaltres, * encara que el vostre cos mori per culpa del pecat, l’Esperit us dóna la vida, gràcies a la justícia salvadora. * 11 I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
12 Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. 13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. * 14 Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. 15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, * sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà, * Pare!» * 16 Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. 17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu * i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s’ha de revelar en nosaltres. * 19 Perquè l’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: * 20 l’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l’hi ha sotmès, * però manté l’esperança 21 que també ell serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. * 22 Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part.
23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l’Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre * anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. * 24 Hem estat salvats, però només en esperança. * Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.
26 Igualment, l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal, * però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27 I el qui coneix els cors * sap quin és el voler de l’Esperit: l’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, * dels qui ell ha decidit cridar; 29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, * que així ha estat el primer d’una multitud de germans. *
30 I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els ha glorificat.
31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, * qui tindrem en contra? 32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, * sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? 33 Qui s’alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? * 34 Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu * i intercedeix per nosaltres? * 35 Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? 36 Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. * 37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima.
* 38 N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, * 39 ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
1 Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, * Maria Magdalena i l’altra Maria * anaren a veure el sepulcre. * 2 Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: * un àngel del Senyor * va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. 3 Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. * 4 De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. 5 L’àngel digué a les dones:
—No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. 6 No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. 7 Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” * Aquest és el missatge que us havia de donar. *
8 Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar l’anunci als deixebles. *
9 Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué:
—Déu vos guard.
Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. 10 Jesús els diu:
—No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans * que vagin a Galilea. Allà em veuran.
11 Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. 12 Llavors, els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d’oferir molts diners als soldats, 13 tot donant-los aquesta consigna:
—Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. 14 I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils.
15 Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda.
I aquesta versió dels fets s’ha escampat entre els jueus fins al dia d’avui. *
16 Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. * 17 En veure’l, el van adorar; * abans, però, havien dubtat. * 18 Jesús s’acostà i els va dir:
—He rebut plena autoritat al cel i a la terra. * 19 Aneu, doncs, a tots els pobles * i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant * 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres * dia rere dia fins a la fi del món. *
