Satanàs

és la denominació d’un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis. Se l’assimila
amb Belial, Beelzebub o Llucifer. La paraula Satanàs ve de l’hebreu xatan, significant originàriament ‘aquell qui
s’oposa’, ‘adversari’, ‘antagonista’ i especialment l’acusador o fiscal en un judici. De fet, originalment satan no era
més que un mot descriptiu per a una actitud d’oposició i fins i tot quan va ser començat a introduir com un ens
sobrenatural servia només per a referir-se a qualsevol àngel enviat per Déu amb l’únic propòsit d’obstruir les
activitats humanes. El llibre de Job n’és un clar exemple, i tot i que en aquest relat Satan ja està més “emancipat”
de Déu, li continua demanant permís, el que fa suposar que encara no encarna “el mal” en el sentit dualista de la
paraula. En la Septuaginta, la traducció grega de l’Antic Testament, on la paraula hebrea ha-Satan es refereix als
éssers sobrenaturals o al·legòrics, s’utilitza la paraula ho diabolos, però on la paraula hebrea satan es refereix als
éssers humans, s’utilitza una transliteració satanas. En el Nou Testament, Satanàs i el diable no se solen distingir