Diaca

(gr diakonos). Persona que serveix a una altra de forma personal i voluntàriament. Això distingeix al diaca
de l’esclau, el qual es troba en relació de dependència o sotmetiment. Hi ha un conjunt de termes relacionats amb
l’arrel diak- diakoneo, servir, diakonia, servei, que adopten en el NT una nova interpretació del servei, d’acord amb
l’exemple de Jesús, que el relaciona amb “estimar” i amb el manament de l’amor. Cal remarcar que en el NT
s’utilitza tant per a dones com per a homes. Quan Pau recomana Febe, diu expressament que és “diaca de la
comunitat de Cencrees” (Rom 16,1).

Pàgines on es fa servir la paraula: Diaca