Ànima

en l’Antic Testament l’ànima és, en primer lloc, el que distingeix els vius dels morts: l’alè, l’activitat i,
després, el suport i el subjecte de les idees i els sentiments. En l’Antic Testament, l’ànima mai es considera
quelcom separat del cos. El Nou Testament se situa bàsicament en la tradició veterotestamentària; no es
concedeix cap importància a la contraposició entre cos i ànima.