Alfa i Omega

el simbolisme de les lletres, desacostumat en l’Antic Testament, es va introduir en el judaisme
tardà a partir de l’hel·lenisme i va arribar a constituir un important mitjà d’expressió de la teologia apocalíptica.
L’autor de l’Apocalipsi neotestamentari acceptà lú’s simbòlic de l’alfabet grec i va descriure amb l’alfa i l’omega
[primera i darrera lletra de l’alfabet] l’omnipotència de Déu i de Crist com a creador [principi] i consumador [fi].

Pàgines on es fa servir la paraula: Alfa i Omega